Jo visc a un poble on la gent es coneix molt amb tothom. Al moment en què comences a cometre errors, com que tothom s'assabenta de tot, la gent s'allunya de tu i em sento odiada. Però no només "la gent" sinó les persones que els etiquetaves AMICS. Amics, què són els amics? Persones amb les que rius, plores, creixes i aprens? No ho sé. Molta gent diu que el més important que tens són la família i els amics, segurament és veritat. Però jo no se si tinc amics de veritat... Jo he tingut amics i amigues, però els he anat perdent per errors meus. Això m'ha ajudat a créixer. Sento que no sóc la mateixa que alguna cosa en mi ha canviat, podríem dir que he madurat, però també sento que els errors quedaran per sempre. Em fa ràbia que la gent ja no li caigui bé per el què i el com vaig ser ABANS. La gent canvia i madura! Amb això no vull dir que no tingui amics, perquè tinc un grup d'amigues on hi ha deu nenes. Aquestes deu nenes són diferents a l'altre gent, són elles mateixes. M'ho passo molt bé amb elles, tot s'ha de dir. Però a vegades sento que no puc contar amb elles, que no hi són sempre... putser m'estic equivocant molt en dir això (però no seria la primera vegada) a vegades penso que putser vaig amb elles perquè són les úniques que han acceptat els meus errors, això diu molt d'elles, però a vegades em sento sola. Putser serà que sempre estem sols que aquesta és la realitat i que ens fa por veure-ho?

El meu somni és anar a estudiar i a viure a l'estranger. Però no voleu dir que el meu somni és començar de nou? Quantes vegades t’agradaria poder ser una pel·lícula per poder posar PLAY, PAUSA i REBOBINAR? A mi en aquest moment m’encantaria. He comès molts errors durant la meva vida que m’agradaria no haver comès. Però potser, molts d’aquests errors m’han ajudat a créixer, i fins i tot, m’han ensenyat.